En una societat que reclama vivències, l’espiritualitat torna a recuperar el seu protagonisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral.
Ara bé, no es tracta d’un fenomen completament nou ni d’una simple moda passatgera. La trobada amb un Déu que s’atansa a la humanitat és el nucli de la fe cristiana. Un Déu inefable que, però, s’autocomunica. Un Déu que, alhora, calla i es revela, s’oculta i es mostra; es manifesta en el secret, es fa present d’incògnit.
L’astorament davant l’ordre del món, la pregària viscuda des del fons del cor, les celebracions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i l’ésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana.
Josep Otón (Barcelona, 1963) és doctor en història per la Universitat de Barcelona i imparteix docència a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha escrit diversos llibres d'espiritualitat: El insconsciente, ¿morada de Dios? (Sal Terrae, 2000; traducció a Brasil: 2003), Vigías del abismo. Experiencia mística y pensamiento contemporáneo (Sal Terrae, 2001), i Debir, el santuario interior. La experiencia mística y y su formulación religiosa (Sal Terrae, 2002; traducció a Brasil: 2008). Ha coordinat La interioridad: un paradigma emergente (PPC, 2004). També és autor de dues obres de narrativa juvenil: 21 Retratos para el siglo 21 (Aunalia, 2003) i El chamán del Pequeño Valle (San Pablo, 2007). Està especialitzat en el pensament de Simone Weil, sobre la que ha escrit: Totalitarisme, arrelament i nació en l'obra de Simone Weil (Generalitat de Catalunya, 2007) i Simone Weil, el silenci de Déu (Fragmenta, 2008). Ha rebut el Premi Serra i Moret d'assaig sobre valors cívics, el Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic, el Premi Càtedra Victoriano Muñoz (UPC) i el Premi d'Assaig Bíblic.
