CONVERSA LLIURE I INACABADA

DIÀLEG ECLESIAL AMB UN FONS D'ESPERANÇA

Aquest llibre no és pas ingenu. Porta una càrrega revulsiva molt forta. Tot ell traspua una base doctrinal i documental, perquè tot el que s’hi diu es referma amb textos de teòlegs.
Un llibre que és un neguit, però un neguit per l’esperança, un neguit esperançador envers una Església, una Església que sense nosaltres, els creients, no té sentit.«L’autora d’aquest llibre no és cap «especialista». És una dona normal i corrent, com la majoria dels creients. (…) Tanmateix, el llibre que ofereix M. Rosa Recasens no és de cap manera un llibre ingenu. Porta una càrrega revulsiva molt forta. No és només l’expansió cordial d’una creient. Hi ha una bona base doctrinal i documental. Tot el que s’hi diu es referma sempre amb textos de teòlegs i pensadors solvents i coneguts, amb preferència pels de casa nostra. Textos que moltes vegades són el referent de les converses i de les noves vies que s’hi proposen. Perquè el diàleg va a fons. Defuig la teorització per endinsar-se en la valoració de les mancances i incoherències de l’Església, a la vegada que obre camins per trobar la concordança entre les conviccions i la seva expressió cultual amb la moral evangèlica, traduïda en actituds i comportaments que esdevinguin testimoni evangelitzador per a la nostra societat.» (Del pròleg de Francesc Manresa.)